Bernat Artola

Bernat Artola Tomás
une illustration sous licence libre serait bienvenue
Biographie
Naissance
Décès
(à 53 ans)
Madrid
Nationalité
Formation
Université de Salamanque (Licenciatura en Filosofía y Letras (d))
Activités

Bernat Artola Tomàs (Castellón de la Plana, 20 décembre 1904 - Madrid, 8 mai 1958) est un poète espagnol d'expression catalane[1].

Biographie

Poésie

Selon Joan Fuster[2] « avec une maîtrise précise du flux idiomatique, [Bernat Artola] travaille une poésie d'aspiration intellectuelle, et s'efforce d'atteindre et de reprendre le rythme pensif qui illumina celle d'Ausiàs March. Dans ses vers cependant, c'est la splendeur expressive qui vainc, bien au-dessus de la préoccupation conceptuelle. L'œuvre d'Artola a une grande qualité dans le cadre de la poésie valencienne, et répond à un monde sentimental complexe, nuancé et fin [...]. »

Œuvres

  • 1926 : Cant d'amor. Ausias, poème présenté aux Jeux floraux de Barcelone de 1926 sous le pseudonyme de « Bernat de Rafalafena »
  • 1927 : Elegia. València, poème présenté aux Jeux floraux de Barcelone de 1927
  • 1928 : Elegies
  • 1933 : Santoral, en castillan
  • 1935 : Terra
  • 1941 : Festívoles
  • 1945 : A l'ombra del Campanar
  • 1947 : Poble
  • 1947 : Llàntia viva
  • 1950 : Tornaveu
  • 1950 : Raons i paraules
  • 1950 : El delme del temps
  • 1950 : Miratges
  • 1951 : Lledons
  • 1951-1952 : Recés de solituds
  • 1952 : Veus i cançons
  • 1953 : Fulles del temps
  • 1954-1956 : Collita
  • 1968 : Olivera i Llorer

Notes et références

(ca) Cet article est partiellement ou en totalité issu de l’article de Wikipédia en catalan intitulé « Bernat Artola i Tomàs » (voir la liste des auteurs).
  1. (ca) « Bernat Artola i Tomàs » Accès libre, sur Gran Enciclopèdia Catalana (consulté le )
  2. (ca) Joan Fuster, Antologia de la poesia valenciana, Barcelone, Selecta (es),  :
    « amb un domini precís del cabal idiomàtic treballa una poesia d'aspiració intel·lectual, i malda per assolir i reprendre el batec consirós que il·luminà la d'Ausiàs March. En els seus versos, però, venç l'esplendor expressiva, molt per damunt de la preocupació conceptual. L'obra d'Artola té una alta qualitat dins el marc de la poesia valenciana, i respon a un món sentimental complex, matisat i fi, que tothora troba una versió exacta de les paraules espesses del lèxic terral. »

Annexes

Bibliographie

  • (ca) Lluís Meseguer Pallarés., Obres Completes de Bernat Artola, vol. I, Castelló de la Plana, Ajuntament de Castelló de la Plana,

Liens externes

  • icône décorative Portail de la poésie
  • icône décorative Portail de la langue catalane
  • icône décorative Portail du Pays valencien