Carlos Vega (musicologue)

Carlos Vega
Biographie
Naissance
Décès
(à 67 ans)
Buenos Aires, Argentine
Nationalité
Activités
Conjoint
Autres informations
Membre de

Carlos Alberto Gabriel Vega (né le à Cañuelas et décédé le à Buenos Aires) est un musicologue, compositeur et poète argentin, considéré comme le père de la musicologie argentine[1].

Biographie

Il est le fils d'Antonio Vega et de Josefa Sánchez. Il fréquente l'école primaire à Cañuelas, sa ville natale, et l'école secondaire commerciale à Buenos Aires. Il étudie la guitare dès l'âge de douze ans et, à partir de seize ans, il est le disciple d'Antonio Torraca pour le violon, le solfège et la théorie musicale. Il est footballeur amateur et, à l'âge de 18 ans, gardien de but du Cañuelas Fútbol Club. À Cañuelas, il est surnommé « el loco Vega » (le fou Vega) en raison de son habitude de réciter des poèmes d'amour debout sur un banc de la place.

À partir de 1920, il voyage dans les provinces argentines et collabore aux journaux Heraldo et Yrigoyen dans la ville de Concordia (Entre Ríos) sous les pseudonymes de Cardenio et Rey Negro.

En 1930, il entame un projet d'étude musicologique du folklore argentin, qui l'amène à effectuer 70 voyages en Argentine et dans les pays voisins entre 1931 et 1965. Dans le cadre de ses recherches, il enregistre des chansons populaires sur 1 700 disques gravés sur différents supports et constitue des archives de photographies, de dossiers et de carnets dans lesquels il a consigné le jour, le lieu, le genre et le compositeur. Ses principaux collaborateurs dans ce projet sont l'ethnomusicologue Isabel Aretz, la pianiste Silvia Eisenstein, qu'il épousera plus tard, et le chercheur Lauro Ayestaran[2].

En 1931, il fonde le Gabinete de Musicología Indígena[1]. du Museo Argentino de Ciencias Naturales « Bernardino Rivadavia », en même temps qu'il menait une étude approfondie des codex médiévaux. Par la suite, en 1948, par le décret n° 20.082 du président Juan Domingo Perón, l'institut est séparé du musée et dirigé par Carlos Vega. Depuis 1971, il s'appelle Instituto Nacional de Musicología jusqu'en 1973, date à laquelle il est rebaptisé Instituto Nacional de Musicología Carlos Vega[3],[4]. Son élève Montserrat Campmany y Cortés est la première femme à adhérer à cette association[5].

Dès 1963, Vega est professeur titulaire de folklore musical argentin, de paléographie des troubadours et d'introduction à la musicologie à la faculté des arts et des sciences musicales de la Pontificia Universidad Católica Argentina. Le , Vega décède et, par son testament, il fait don du matériel nécessaire à la création, deux mois plus tard, le , de l'actuel Institut de recherche musicologique Carlos Vega, dépendant de la faculté, dont le premier nom est l'Institut de musicologie[6],[7].

En , il devient membre titulaire de l'Académie nationale des beaux-arts d'Argentine et présente une thèse intitulée La Musicología, nueva ciencia[8]. Il est également membre correspondant d'organismes similaires en Uruguay, en Bolivie et au Pérou.

Œuvres

La production bibliographique et musicale de Carlos Vega s'élève à près de 400 œuvres de différents genres : livres, disques, œuvres musicales, articles et collaborations à des revues, y compris des œuvres inédites[9].

Œuvres musicologiques

  • Escalas con semitonos en la música de los antiguos peruanos (1932).
  • Danzas y Canciones Argentinas (1936).
  • La Música Popular Argentina (1941).
  • Panorama de la Música Popular Argentina (1944).
  • Bailes tradicionales argentinos: El Cuando - El Carnavalito - La Mariquita - El Pala Pala - El Bailecito - El Pajarillo - La Huella - La Firmeza - La Sajuriana - La Media Caña - El Minué Federal - Los Aires y + (1944-1953).
  • Los instrumentos musicales aborígenes y criollos de la Argentina (1946).
  • Música sudamericana (1946).
  • La forma de la cueca chilena (1947).
  • Las danzas populares argentinas (1952).
  • El origen de las Danzas folklóricas (1956).
  • La ciencia del folklore (1960).
  • El himno nacional argentino.
  • Danzas argentinas (en dos volúmenes, 1960-1961).
  • Danzas argentinas (1962).
  • El canto de los trovadores en una historia integral de la música (1963).
  • Lectura y notación de la música (1965).
  • El cielito de la independencia (1966).
  • Antecedentes y contorno de Gardel (1966, publicado póstumamente).
  • La Formación Coreográfica del Tango Argentino (1977).
  • Apuntes para la historia del movimiento tradicionalista argentino (recopilación y materiales inéditos,1981).
  • Estudios para los orígenes del tango argentino (2007).

Autres ouvrages

  • Hombre (1926, poesía)
  • Campo (1927, poesía)
  • Agua (1932, cuentos)
  • Obras de teatro, inédits.

Discographie

  • Andantino, Andante y Plegaria para guitarra, estrenados en 1929.
  • Madame Bovary, 1935.
  • La Salamanca de Ricardo Rojas, 1943.
  • El amor del Sendero, de Federico Martens, 1947.
  • Danses et chansons pour orchestres, 1943-1952.
  • Bande-son du film Alma Liberada

Notes et références

  1. 1 2 (es) Santiago Manuel Giacosa, « Carlos Vega, a cuarenta años de su muerte (1966-2006) », Temas de Historia Argentina y Americana, vol. 10, (ISSN 1666-8146, lire en ligne).
  2. (es) « Carlos Vega, el recolector de melodías | Cultura », sur web.archive.org, (consulté le ).
  3. (es) « Carlos Vega, el padre de la musicología | Argentina.gob.ar », sur web.archive.org, (consulté le )
  4. (es) « Instituto Nacional de Musicología "Carlos Vega" | Instituto Nacional de Musicología "Carlos Vega" », sur web.archive.org, (consulté le ).
  5. (es) Joan Requesens i Piquer, « «Bíblia del segle XIV. Primer llibre dels Paralipòmens», Barcelona, Associació Bíblica de Catalunya / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2021, 452 p. », Caplletra. Revista Internacional de Filologia, , p. 301–308 (ISSN 2386-7159, DOI 10.7203/caplletra.72.22973, lire en ligne).
  6. (es) « IIMCV », sur web.archive.org, (consulté le ).
  7. (es) Florencio Hubeñak, Historia de la Universidad Católica Argentina, Universidad Católica Argentina, (ISBN 978-950-44-0102-5, lire en ligne).
  8. (es) « Destino de pionero - La Nacion », sur web.archive.org, (consulté le ).
  9. (es) Carmen García Muñoz, « Bibliografía de Carlos Vega », sur Revista del Instituto de Investigación Musicológica "Carlos Vega", nº 8, 1987, (consulté le ).

Liens externes

  • icône décorative Portail des musiques du monde
  • icône décorative Portail de l’Argentine